La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
La idea que té aquesta metàfora és el model tradicional de l'escola dels anys 50 però amb l'ordinador com a tutor. Aquest és qui fa el seguiment del nen, és a dir, l'ordinador inicia el nou curs amb diferents activitats i continguts, l'alumne realitza aquests exercicis, l'ordinador avalua com ho fa fet i torna a començar el cicle creant noves activitats per part de l'ordinador. Així es potencia la individualització del procés d'aprenentatge del nen i l'aportació d'informació significativa a través de les preguntes que planteja l'alumne. El problema, però, està en que la màquina no és capaç de saber quin és el tipus d'error, d'on ve aquella pregunta, quins són els seus punts dèbils, és a dir, les necessitats educatives concretes de l'alumne.
Podríem dir que això seria semblant a la manera que el Jorge imparteix les seves sessions de GITIC ja que (sobretot aquestes últimes) ens ha plantejat alguns problemes i activitats per resoldre a i amb l'ordinador i nosaltres hem hagut de fer-les i contestar-les, més tard ell ens les corregia; interacció de metre alumne a través de l'ordinador.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
L'ús de l'ordinador a les aules és essencial ja que l'aprenentatge és molt més significatiu amb activitats que estiguin relacionades amb la pròpia experiència i preocupació dels alumnes. Això facilita la gestió i l'organització que el mateix ordinador els permet ja que aquest complementa el bagatge d'experiència dels propis nens. L'ordinador ja s'encarrega de les tasques més feixugues i rutinàries i per tant els alumnes tenen tot el temps per reflexionar.
Aquesta metàfora es pot relacionar totalment amb el programa Scratch ja que els nens poden crear i inventar historietes o jocs o activitats imaginats des de la seva experiència cosa que potencia molt l'aprenentatge significatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada