En una de les sessions de COED se'ns va demanar que havíem de preparar-nos un poema per tal de recitar-lo davant de tots els nostres companys de classe, en grup gran que encara és més. Durant tot aquell temps que estàvem estudiant-lo pel nostre compte comentàvem que no ens vèiem capaços de fer-ho, que no tenim prou forces per recitar un poema davant d'unes 70 persones. Va arribar el dia del meu torn, ja que les recitacions van durar tres sessions de COED, i jo vaig voler recitar el poema "Novetat en la nit" de Josep Carner. Aquest poema el vaig escollir perquè era un dels 50 que tenia la meva germana en un dels seus llibres que va deixar-se a casa ja que ella s'ha anat a viure fora d'Espanya i em va fer molta il·lusió poder-ne recitar un dels seus. Un cop vaig plantar-me allà davant de la classe se'm van passar tots els nervis i maldecaps que durant tota la setmana m'havien estat donant voltes pel cap encara que cal dir que una mica nerviosa si que ho estava.
Crec que aquesta activitat a estat adient per tal de deixar-nos anar en qualsevol xerrada o conferència que haurem de tornar a fer i també veig, personalment, que això ens ha servit per donar-nos compte de que això és el que haurem de fer dia a dia però amb un públic més jove.
Aquí us deixo el meu poema:
NOVETAT EN LA NIT
Oh dolça nit, al nostre ajut vinguda!
Tot el món es diria incorporal.
El senyal de les coses es trasmuda:
és més subtil l'oreig, l'arbre més alt.
Pobla l'espai una invisible raça
i la lluna ens governa l'esperit.
Comenta amb un ressò la nostra passa
el sòl que havem a penes percudit.
Arreu canvia les lliçons sabudes
l'hora lleugera de l'amor que ve.
Tenim esguards i veus inconegudes:
tu i jo som nous, i el nostre bes també.
Josep Carner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada