La taula rodona

Durant la setmana de la SAE hem pogut assistir a dues conferències i hem visitat dues escoles on en una d’elles hem observat la dinàmica de les classes durant dos dies. Hem de realitzar diversos treballs a partir de les prèvies visites a les dues escoles i també de la conferència presentada pel Dr. Àngel Castiñeira però com que no en tenim cap de marcat per la primera conferència, he decidit fer una entrada per reflexionar-hi.

La conferència de la “Taula rodona” va consistir en l’explicació de la pròpia experiència de tres mestres novells ex alumnes de la facultat de Blanquerna.

La primera en parlar va ser la Laura que ens va explicar que està fent substitucions i ens va mostrar les diferències entre un centre públic (diversitat, moltes baixes per part dels professors, absentisme de l’alumnat constant, alt nivell de nouvinguts, etc) i un de concertat. Per part seva ens va dir que el seu dubte a l’iniciar la professió era “Com portar a la pràctica la teoria de la universitat?” però que això es va convertir en un repte i aquest fet la va estimular per a buscar solucions. A partir d’aquí ens va donar consells com compartir el màxim al seminari, tenir apunts endreçats i ben organitzats per així recuperar-los, etc. La Laura tenia molt clar que és una feina on es treballa amb persones i això requereix compromís i seriositat, estant totalment alerta i atenta a l’aula.

Després va ser el torn de la Maria que va compartir amb nosaltres la seva experiència d’haver marxat als Estats Units just a l’acabar la carrera i confessa que va ser de molt profit. Estava treballant en una escola d’immersió castellana amb un molt bon equip docent gràcies a la coordinació entre ells, on no utilitzaven llibres de text però tampoc eren molt innovadors i on tot es feia a partir de la llengua i les matemàtiques. Al cap d’un any ha tornat i esta fent substitucions al Jesuïtes de Casp. Del primer dia ens explica que els nens li prenien el pèl però s’ho va prendre amb actitud positiva i ara ja es coneixen entre alumnes i mestre. Diu que una simple acció et pot alegrar el dia, així com també te’l pot arruïnar. Els consells de la Maria és que no ens estressem al començament, que coneixem els familiars dels alumnes ja que determina moltes coses i que no tinguem por a demanar ajuda tant amb professors dels claustre com als companys d’universitat ja que aquests últims estan en situacions similars a tu.

Per últim el Víctor ens va dir que ja només començar està exercint de tutor de 6è al mateix centre on va fer les pràctiques; primer consell que ens dóna en Víctor, escollir un bon centre per dur a terme les pràctiques ja que tens més nombres de que et quedis (veuen com treballes, pots tenir més contactes). Ell ens planteja les tres pors que es solen tenir al començament: por als infants, por als pares i por a l’escola. Por als infants ja que no sabem si ens acceptaran, si ens respectaran i la seva solució és saber cada una de les vides de la classe per saber quin fil moure per a que cada nen es pugui motivar (motivar-los emocionalment). En quant a les reunions amb els pares en Victor ens va tranquil·litzar dient-nos que amb el nombre d’exposicions que arribem a fer a la universitat ja no hi haurà cap tipus d’inconvenient. I la por a l’escola existeix ja que et dónes compte de que no és el mateix l’escola quan estàs de pràctiques que quan formes part de l’equip de docents perquè tens molta més responsabilitat. En Víctor ens ho soluciona dient que ens hauríem de ser empàtics i adaptar-nos als altres valorant el què fan, ja que així et valoraran a tu després. El seu lema és “seguir aprenent i cal posar-ho en pràctica” justificant-ho amb el fet de tenir dues formacions: la de la universitat com a alumnes i la de les aules com a mestres.

Per a concloure m’agradaria dir que ha sigut una conferència molt interessant ja que són contactes directes i que a més a més venen d’allà d’on tu també vindràs. Et plantegen algunes situacions vertaderes de les quals en pots prendre molta nota i aprendre d’elles.