Mapa d'aprenentatge amb Pearltrees. Educat 2.0

Educat 2.0 és un programa que potencia l'aprenentatge i l'ensenyament a través de la tecnologia, dels ordinadors i tot on-line utilitzant així els portàtils dins les aules de a patrir de cicle superior de primària. D'aquesta manera els alumnes aprenen competències digitals, cosa que agilitza la seva comprensió en diferents conceptes com la personalitat o l'aprenentatge autònom. El problema però és si no hi ha una guia correcte per part del professor ja que l'alumne pot fer el seu aprenentatge mitjançant l'ordinador però hi ha d'haver una atenció per part del docent i així guiar-lo en el seu aprenentatge, és a dir, bàsicament el que hem fet durant tot aquest semestre amb el Jorge Coderch a les sessions de GITIC.

Hem hagut de fer un mapa d'aprenentatge amb el programa Pearltrees la funció del qual és organitzar i compartir la informació i adreces web d'allò que ens interessi de manera gràfica i en línia a partir d'arbres i perles. Tot allò que fem serà públic, no tenim informació privada i per això permet el treball en grup. La informació està classificada clarament i de manera mot ordenada i això permet molt més el nostre aprenentatge.

Adjunto el mapa creat amb Pearltrees de la Mieria Manén ja que crec que està molt ben fet:

Projecte del Scratch

En aquesta sessió de Gitic hem descobert un nou programa per crear activitats i jocs interactius per a nens que es diu Scratch. És un programa senzill i través d'aquest els infants poden fer volar la seva imaginació, cosa que potencia la seva motivació, i alhora fer aprenentatge tant de les noves tecnologies com d'expressió. Consisteix en la creació de jocs infantils per a l'ordinador que els mateixos nens inventen. Posen en pràctica les seves capacitats creatives per poder dur a terme aquesta activitat i després la poden compartir a la xarxa i al marteix temps amb els companys de classe, veient diferents formes de realitzar-ho.

És un programa de senzilla utilitat on els nens podem fer la seva versió dels personatges que volen que apareguin creant també diàlegs entre ells. El paisatge que es veu també és obra dels infants, és a dir, tot el què hi hagi en el joc serà creat única i exclusivament pels nens.

Aquí us deixo un simple joc on el paisatge i els personatges estan personalitzats i on també hi apareix un petit diàleg.

Learn more about this project

La taula rodona

Durant la setmana de la SAE hem pogut assistir a dues conferències i hem visitat dues escoles on en una d’elles hem observat la dinàmica de les classes durant dos dies. Hem de realitzar diversos treballs a partir de les prèvies visites a les dues escoles i també de la conferència presentada pel Dr. Àngel Castiñeira però com que no en tenim cap de marcat per la primera conferència, he decidit fer una entrada per reflexionar-hi.

La conferència de la “Taula rodona” va consistir en l’explicació de la pròpia experiència de tres mestres novells ex alumnes de la facultat de Blanquerna.

La primera en parlar va ser la Laura que ens va explicar que està fent substitucions i ens va mostrar les diferències entre un centre públic (diversitat, moltes baixes per part dels professors, absentisme de l’alumnat constant, alt nivell de nouvinguts, etc) i un de concertat. Per part seva ens va dir que el seu dubte a l’iniciar la professió era “Com portar a la pràctica la teoria de la universitat?” però que això es va convertir en un repte i aquest fet la va estimular per a buscar solucions. A partir d’aquí ens va donar consells com compartir el màxim al seminari, tenir apunts endreçats i ben organitzats per així recuperar-los, etc. La Laura tenia molt clar que és una feina on es treballa amb persones i això requereix compromís i seriositat, estant totalment alerta i atenta a l’aula.

Després va ser el torn de la Maria que va compartir amb nosaltres la seva experiència d’haver marxat als Estats Units just a l’acabar la carrera i confessa que va ser de molt profit. Estava treballant en una escola d’immersió castellana amb un molt bon equip docent gràcies a la coordinació entre ells, on no utilitzaven llibres de text però tampoc eren molt innovadors i on tot es feia a partir de la llengua i les matemàtiques. Al cap d’un any ha tornat i esta fent substitucions al Jesuïtes de Casp. Del primer dia ens explica que els nens li prenien el pèl però s’ho va prendre amb actitud positiva i ara ja es coneixen entre alumnes i mestre. Diu que una simple acció et pot alegrar el dia, així com també te’l pot arruïnar. Els consells de la Maria és que no ens estressem al començament, que coneixem els familiars dels alumnes ja que determina moltes coses i que no tinguem por a demanar ajuda tant amb professors dels claustre com als companys d’universitat ja que aquests últims estan en situacions similars a tu.

Per últim el Víctor ens va dir que ja només començar està exercint de tutor de 6è al mateix centre on va fer les pràctiques; primer consell que ens dóna en Víctor, escollir un bon centre per dur a terme les pràctiques ja que tens més nombres de que et quedis (veuen com treballes, pots tenir més contactes). Ell ens planteja les tres pors que es solen tenir al començament: por als infants, por als pares i por a l’escola. Por als infants ja que no sabem si ens acceptaran, si ens respectaran i la seva solució és saber cada una de les vides de la classe per saber quin fil moure per a que cada nen es pugui motivar (motivar-los emocionalment). En quant a les reunions amb els pares en Victor ens va tranquil·litzar dient-nos que amb el nombre d’exposicions que arribem a fer a la universitat ja no hi haurà cap tipus d’inconvenient. I la por a l’escola existeix ja que et dónes compte de que no és el mateix l’escola quan estàs de pràctiques que quan formes part de l’equip de docents perquè tens molta més responsabilitat. En Víctor ens ho soluciona dient que ens hauríem de ser empàtics i adaptar-nos als altres valorant el què fan, ja que així et valoraran a tu després. El seu lema és “seguir aprenent i cal posar-ho en pràctica” justificant-ho amb el fet de tenir dues formacions: la de la universitat com a alumnes i la de les aules com a mestres.

Per a concloure m’agradaria dir que ha sigut una conferència molt interessant ja que són contactes directes i que a més a més venen d’allà d’on tu també vindràs. Et plantegen algunes situacions vertaderes de les quals en pots prendre molta nota i aprendre d’elles.

Qui ets tu?

En la última sessió de COED vem fer les exposicions del treball "Qui ets tu?" que consistia en descriure un company de la classe. L'activitat era totalment lliure excepte algunes condicions com són: fer una fotografia que reflecteixi aquella persona a la que describim, tot allò que diguem sobre el company ha de ser correcte i respectuós i després l'entrega d'un conte, d'una cançó, d'un poema o d'una redacció amb la descripció formal i escrita d'ell/a.

Aquesta entrada al blog és simplement per mostrar la meva sensació després d'haver fet la meva i escoltat tota la resta de presentacions. És una opinió totalment positiva i esperançadora, m'explico: positiva en el sentit de que crec que tothom va realitzar la seva feina i molt correctament, amb bones vibracions que vem desprendre i les fotos que vem fer entre les quals n'ho havia d'espectaculars. També he dit esperançadora ja que em vull referir a que això just ara ha començat i que aquesta activitat a part d'ajudar-nos a ser més àgils, lliures i naturals a l'hora de parlar davant d'un públic també ho ha fet en el sentit de conèixer-nos tots bastant millor i ha potenciat la confiança entre nosaltres.

Finalment m'agradaria dir que les dues persones que em van voler descriure van encertar bastant i que vaig acabar molt contenta. Adjuntaré una de les dues fotos que realment han pensat per descriure'm.

Natura i animals amb Movie Maker

Movie Maker és un programa que serveix per crear el teu propi vídeo on interactuen al mateix moment les imatges que escolleixis, la música que triïs i el text que hi vulguis afegir en el cas de voler-ho.

A l’hora de començar un projecte nou caldrà importar les imatges i un cop aquí podrem modificar el temps depenent de si volem fer que una imatge tingui més importància o sigui més vista que una altra. Llavors podrem afegir-li, si es vol, animacions, és a dir que podrem posar efectes quan les imatges canviïn o quan afegim un text, per exemple. També podem canviar el color o el to d’aquest en una fotografia per donar-li una visió o una altra. Sobre el tema de les cançons es poden afegir tantes com es vulgui (igual que els textos o les imatges) i s’haurà de jugar amb el temps per tal d’aconseguir que dues cançons encaixin a la perfecció.

Per últim només caldrà guardar el projecte com a pel·lícula ja que d’aquesta manera es convertirà en una.

Aquí us deixo la meva petita “pel·lícula” feta per Movie Maker amb imatges de mostra de l’ordinador:

Aquest programa és molt útil en quant a fer una presentació oral en la que no es requereixi la parla de l’orador ja que potser d’aquesta manera podria arribar més al públic. Estaríem parlant per exemple de la presentació d’una ONG on l’objectiu és provocar que els oients o aquells que vegin el vídeo es puguin emocionar amb ell i entendre la realitat d’allò que estan donant a conèixer.

Una imatge val més que mil paraules

En una de les classes de COED i en petit grup vem fer una dinàmica en què vem fer un visionat d'una sèrie d'anuncis els quals estaven totalment relacionats amb l'educació. En aquesta entrada només en parlaré d'un que és el que més em va cridar l'atenció:

Aquest anunci fa publicitat d'una assossiació anomenada Child Friendly que lluita per promoure una educació basada en el respecte i en el suport de les famílies per tal de crear un ambient civilitzat i respectuós.

És clar que el què vol aquest anunci és promocionar aquesta "ONG" però personalment aquest conjunt d'escenes m'han remogut l'estòmeg i m'han fet reflexionar bastant i és per aquest motiu que he escollit analitzar aquest anunci i no un altre (el que promocionava un coche, o un centre comercial, per exemple)

L'anunci al principi comença amb una música de fons tranquil·la i les dues primeres imatges que s'hi veuen són correctes, en el sentit de que no hi ha cap infracció per part dels pares i tampoc per part dels nens. Un cop comença la lletra de la cançó ja hi comencem a veure coses surrealistes; el fet que una nena de 6, 7 o 8 anys estigui fumant una cigarreta per que la seva mare ho està fent, per exemple i com aquesta nou escenes més amb les quals almenys a mi se m'ha posat la pell de gallina. Els extrems arriben a la gent i ells és el què han fet. Han volgut i sapigut captar l'atenció de l'audiència a través dels sentiments ja que aquella gent que li pogués interessar aquest centre serà a gent que realment li hagi arribat.